logo @ +

DEIXAR DE

Fa pocs dies, després d’un tiberi folgat de costelles, botifarres i mongetes seques ben adobades amb all-i-oli –un costum ben català aquest de no trobar el gust a les coses si no estan untades de valent– vam acabar admetent que potser sí que els joves d’ara érem uns anarquistes naïfs. Despreocupats i panxaplens, poca cosa ens fa si centenars de persones embotides dins cuirs llampants i negres segueixen amb passió les curses de poltrones, a tocar, en una cursa d’exhaltació de la modernitat més veloç i energètica. Flairant amunt hom es podia ben imaginar l’olor de benzina. Alonso, que hauria estat un heroi per als nostres avis avantguardistes, és un xicot que fa molt bé el que sap fer segons els nostres immediats capdavanters. Si els inquietats dels anys seixanta foren rebels sense causa, els d’ara, desil·lusionats de les utopies comuns i de totes les altres, potser ens vaga de ser rebels per totes les causes. Totes. Hem passat de l'ordre del discurs a l'ordre de la sublevació constant, la subversió i la crítica, encara que a voltes sigui només un exercici d'estil. Però no és més sa això que reclamar uns canvis per ser protagonistes d'una història que se'ns escapa de les mans i la raó? Del que es tracta radicalment és d’iniciar una època en què l’objectiu sigui deixar de fer, i encara més: deixar de. I aquest deixar de no significa pas no fer res sinó no pretendre fer, no pretendre res; fer buit d’intenció, voluntat i previsió. Acció fora de l’autor i del lector. Superfícies. Vivim un art sense cap ni un afegitó, amb la radicalitat convulsa del que és amb tota la seva senzillesa. Vivim un temps epilèptic. Movem les mans i s’engega un rebuf d’aire: cap intervenció hi és mesurada, planificada. Fins al grau zero del discurs. Això, un nou tipus de relació subjecte-objecte, no és possible sense fer desaparèixer la darrera de les actituds menestrals: la lectura. Si fins ara hem enterrat Autor, Obra i Llibre, ara ens cal assassinar el Lector. Tots som artistes i poetes, deia Beuys, i hem de tenir garantides les necessitats bàsiques: aire, aigua, menjar i sostre. Totes aquestes raons i el fet que l’aigua del mar continuï essent salada han fet que Josep Pedrals, Eduard Escoffet i Gerard Altaió hagin escrit un poema que no ho és, un teatre que no ho és, un teatre i un poema que no ho han deixat de ser, que han deixat de. La gent diu que l’ha entès. Això, deixant fer, és el que ens deixa més regirats. Es digui el que es digui, a pagès, un clot o altre... fins el més conversador acabarà l’àpat com sempre. Ecs.

DEJAR DE

Hace pocos días, después de una comilona holgada de costillas, morcillas y judías secas bien adobadas con all-i-oli –una costumbre bien catalana esta de no encontrar el gusto a las cosas si no están untadas de lo lindo– acabamos admitiendo que quizás sí que los jóvenes de ahora éramos unos anarquistas naífs, despreocupados y frescales. Nos importa más bien poco si centenares de personas embutidas en cueros relucientes y negros siguen con pasión las carreras de poltronas, a la vera, en una competición de la modernidad más veloz y energética. Olfateando al viento, uno se podría imaginar el olor a gasolina. Alonso, que habría sido un héroe para nuestros abuelos vanguardistas, es un chaval que hace muy bien lo que sabe hacer según nuestros inmediatos adalides. Si los inquietados de los años sesenta eran rebeldes sin causa, a los de ahora, desilusionados de las utopías comunes y de todas las otras, quizás nos da por ser rebeldes por todas las causas. Todas. Hemos pasado del orden del discurso al orden de la sublevación constante, la subversión y la crítica, aunque en ocasiones sea sólo un ejercicio de estilo. ¿Pero acaso no es más sano esto que reclamar unos cambios para ser protagonistas de una historia que se nos escapa de las manos y la razón? De lo que se trata radicalmente es de iniciar una época en la que el objetivo sea dejar de hacer, y aún más: dejar de. Y este dejar de no significa en absoluto no hacer nada sino no pretender hacer, no pretender nada; vaciar de intención, voluntad y previsión. Acción fuera del autor y del lector. Superficies. Vivimos un arte sin añadido alguno, con la radicalidad convulsa de lo que es con toda su sencillez. Vivimos un tiempo epiléptico. Agitamos las manos y marcha un soplo de aire: sin medir ninguna intervención, sin planificarla. Hasta el grado cero del discurso. Esto, un nuevo tipo de relación sujeto-objeto, no es posible sin hacer desaparecer la última de las actitudes menestrales: la lectura. Si hasta ahora hemos enterrado Obra, Libro y Autor ahora se impone asesinar al Lector. Si todos somos, como decía Beuys, artistas y poetas, debemos tener garantizadas las necesidades básicas: aire, agua, comida y techo. Y con todas estas razones y porque los veranos son harto calurosos para ir en bici, Josep Pedrals, Eduard Escoffet y Gerard Altaió han escrito un poema que no lo es, un teatro que no lo es, un teatro y un poema que no han dejado de serlo, que han dejado de. La gente dice que lo ha entendido. Esto, dejando hacer, es el que nos deja más revueltos. Se diga lo que se diga, en el monte, un hoyo u otro... hasta el más conversador acabará el ágape como siempre. Puaj. Qué asco.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

més llibres, menys arbres

 

+ pasotismo - patriotismo

 

i etcétera.

 

haz el amor y no la revolución

 

Se práctico: compra

 

No pienses. ¡Actúa!

 

més llum i menys focus!

 

basta de brozas y mirones, queremos calvos y catalinas!

 

com més icub, menys hi cap

 

I tu,
pa amb tomàquet o disseny?

 

menys foixistes, més feixistes, més editors

 

més per als de sempre, menys per als de sempre

 

més caps tallats, menys problemes, tu!

 

arquitectes sense espai, JA!

 

MULTICINES SOCIALISTES vs MENJADORS COMUNITARIS

 

Gora tourrorism!

 

més clos, menys lliure

 

cccb, cccb, y el burro no lo ve

 

cada oveja con su abogado

 

+ MADRID - ESPANYA

 

Todos los espanyoles somos espanyoles

 

ELS IMPARABLES SÓN ELS ALTRES

 

Libro va, Libro viene, Libro también

 

Gazpacho sí Despacho no

 

1ª reimpresión

 

RAE RAE RAE la marimorena
RAE RAE RAE que la noche es buena

 

Dios le ayuda a quien no tiene dientes

 

No por mucho madrugar Dios se levanta más temprano

 

Qui paga manga

 

Especulem: més endoscòpies

 

Entro, pinto, y Valdemoro

 

En dos palabras:
Corte Inglés

 

No hay fe que por bien no venga

 

El Estado da ropa

 

L’Estat
Ens dóna
Roba

 

Que B s’està
Quan s’està C

 

OrtograZía real

 

Ivam, mi Mamá me Moma

 

Museo Nacional Centro de Arte Reina por un Día

 

Viva el valle de los tullidos

 

Fábrica Nacional de Moneda y Mimbre

 

Donar gat per Mascarell

 

Mal de muchos, democracia

 

Una figa no fa estiu

 

quanta dona i quant poc sabó

 

Conferencia Epidural Española

 

Prejudicijudicifi

 

El fi justifica els crèdits

 

De oca a oca y pollo al ast

 

A buen entendedor, cadena perpetua

 

Lombrices, vómitos y diarrea

 

Nologismo

 

Derecha constitucional, ya!

 

Doble o nada doble o nada

 

Forro romano

 

Miccioners a l'Àfrica

 

La pinta, la niña y la madre

 

menja capellans i no s'engreixa

 

El pueblo unido jamás será

 

y se lo pasaron muy bien

 

donde comen dos, repiten

 

tiran + dos tetas que 2 curas

 

aquí fugamos todos

 

quien se va a Sevilla ve la Giralda

 

mengen fetge i no els agrada

 

Hablación, hablación

 

qui la FAD, la paga

 

preus, parís i londres

 

Sus Majestades el Rey y la Renfe

 

sempre plou sobre estucat

 

aneu passats de Rothko

 

Andorra, el País dels Minipreus

 

Quien mal anda se tropieza

 

Si ho diu l’avantguarda és veritat, el Godó no enganya

 

Qui riu l'últim té paciència

 

Quien rie el último tiene paciencia

 

Endavant les fatxes!

 

dos y dos son pocos

 

En Pedrals es mereix una pallissa

 

N'Altaió es mereix una pallissa

 

N'Escoffet es mereix una pallissa

 

En Sales es mereix una pallissa

 

He mort el pop!

 

Lo mismo

 

Volem peatges culturals

 

Queremos el Mundo sin lectores

 

Que te den morcillas gratis

 

Dicen que somos la alegría de la muerta

 

comer hierba es de cerdos

 

siempre es mejor no saber nada que no saber nada

 

por la integridad del arxivo

 

la lluvia en Sevilla es una rareza

 

Aunque la mona se vista de seda, paga el zoo

 

un, dos, tres y no diga nada más

 

Mort el gos, morta la iaia.

 

Tothom ho sap i ningú ho entén

 

Si té vista no té cordes

 

Si te he visto no te acuerdas

 

A caballo regalado pide tres

 

El blat al sac i tu també

 

Santiago y cierra el bar

 

Confons la gimnàstica amb el gintònic

 

Qui va a Eivissa no és traïdor

 

No al matrimonio sexual

 

Si sents veus, fes-t'ho mirar

 

Són pocs i mai han vingut

 

Cada dia fan un gol

 

simplement: ase i bèstia

 

No pot dir ni Fabra

 

De tot en diuen un poema

 

Si no ho saps, per què m'ho preguntes?

 

Puaj!

 

Ecs!

 

Revisto de tendencias

 

Tanto monta monta tanto y a saber

 

Y a saber que son dos días, o tres

 

Agua para toros

 

Yo es uno más

 

Jo és un de més

 

Joves escriptors, crítics pederastes

 

Supermegaanticonstitucionalmente y poco más

 

Y a vosotros no os dan bellotas para hacer cagar un roble?

 

Ens agraden més els préssecs que les naftalines

 

Peor pero pon pero

 

Quien mata a un ladrón es un parricida

 

Hay motivos pero no motivación

 

Fotem una web i santes pasqües

 

era un performance molt interessant

 

em sembla una falta de respecte impressionant

 

qualsevol semblança amb la coincidència és pura realitat

 

les perles no tenen càries

 

Resto, divido y multiplico y no leo

 

Veranear es un acto conservador.

 

Estiuejar és un acte reaccionari.

 

Tots acabarem a la caixa.

 

“caixa” i fatxa

 

volem divisions massives

 

L’hermenèutica és un frau

 

Un porciolista es para siempre

 

Més suplements vitamínics i prou suplements culturals

 

A mi em faria molta gràcia posar una bomba en un centre comercial.

 

no m’emmarquis

 

El Govern: literals i marquistes.

 

Canvio de camisa, però no de samarreta.

 

Prefereixo un jardí francès al Teatre Nacional.

 

Somia truites i ous ferrats.

 

el sexe és una part important de les eleccions

 

PUBLICA RES, PERÒ PÚBLICA

 

Tot el que puja té vertigen.

 

Es mareja amb un got d’aigua.

 

Magre de Déu!

 

a cal fuster hi ha vomitat

 

És quan ric que em veig les dents.

 

la mala llet és cega

 

literatura sense comissió

 

Conservar preferentemente antes de

 

Promoció vàlida fins a esgotar l’existència

 

de quin dolor és?

 

acabem amb el suport genètic?

 

Ha dit que no, i s’hi reafirma.

 

Els bufons i els joglars continuen vivint del rei.

 

vivim del cuento, però mengem bocadillos

 

N’hi ha que perden el temps amb coses pitjors.

 

Te, caritat i galetes.

 

Em limito a no contestar.

 

No, no, nouveau roman.

 

Sindicatos simpáticos, o muertos.

 

El rock and roll és reaccionario

 

El heavy és reaccionari

 

El jazz és reaccionari

 

El reggae és reaccionari

 

Cafè, copa i ikea.

 

Tiran más dos tetas que la caballé en un garaje.

 

La primavera es un rollo y el verano un cuento chino.

 

Profundamente creo que es interesante la desamortización de Mendizábal.

 

La capital del Segrià és Lleida, vida.

 

Mira-ho al diccionari.

 

Kurtxatovi! Unnilquadi!

 

Nos dejaron en derrotas

 

Jesús, Josep i l’amiga

 

Anxeneta del Cantàbric

 

Rosó, Rosó o Bianco?

 

Tants caps, tants polls.

 

Se lamentan infusiones

 

Fot-li, que és de l’Ajuntament!

 

Cuando muera, volveré.

 

Si l’encerto, l’enverino.

 

ni got ni mamo

 

República Democrática del Tongo

 

N’hi ha que neixen a Andorra

 

la llengua és un tendrum

 

ALA PÁJARO ALA

 

És més vell que l’anar a Reus.

 

Els prelats plans i els prelats fondos

 

del temps que els bèsties pregaven

 

Hi hem aplicat el sentit tríptic.

 

Això és de sentit i prou, i punt.

 

Homenatge a les puntaires

 

això fa tuf a formatge

 

Paranoiques que esteu en el cel

 

Robando, que es gerundio

 

Premi d’Horror de les Lletres Catalanes

 

El patio de mi casa es propiedad privada

 

Robopoc

 

Es triste pedir, pero más triste es Larra.

 

Poc a poc i sense cames

 

Entre justos hay diez putas

 

La luna es de todos

 

Los fascículos pa’ jorobar

 

La NASA somos todos

 

La CIA cuenta contigo

 

Ni contigo ni Santiago

 

He aquí una presa de pelo

 

Sa mare cerdana amb samarreta

 

Sí, jo opino el mateix de tot plegat.

 

pit i caixa

 

Poesia contemporània, ja saps.

 

El que bravo, olé!

 

El que vizca, encuentra.

 

A las bombas y a las bravas.

 

Gernika en escabeche

 

El votar se va a acabar.

 

Terra Mítica: 0% materia grasa

 

No sabe / No confiesa

 

Museo Nacional del Parado

 

La Marinas de Velázquez

 

Érase una vez, pues eso mismo.

 

Si lo sé me vendo.

 

Centre d’Art Santa Paciència

 

Associació d’Escriptors en Llengua Cagarada.

 

Institut Ramon Nul

 

Universitat Pompeu Cabra (UPC)

 

Institut d’Estudis Capellans

 

Institució de la Llesca amb Catalana

 

Institució de les Màfies Catalanes

 

Qui patina, lapsus.

 

A Kent per Barbie

 

Arte al cubo: basura.

 

Tant per tant, multiplica.

 

Som més d’un. Vencerem!

 

Ens agrada la bona mida.

 

Quatricomia pastoril

 

ciutadans pel càntir

 

Ben bé que no saps on dormiràs

 

Els bons, els dolents i nosaltres

 

Negros fuera, moros fuera, puños fuera!

 

Lorca que me vuelve Lorca

 

Periferias de arte y ensayo

 

Volem les papeles de Salamanca

 

Els venuts han de menjar sopes.

 

Toquem el Pirandello

 

Qui s’escaqueja, és que té padrins.

 

qui llegeix, lletgeja

 

NIHIL OBSTETRÍCIA

 

LOCUS A MENOS

 

Estan drogats del bolet.

 

Morirà abans el techno que els pastorets.

 

I a mi què m’excites!

 

als poetes també ens apassionen les vídues, òrfenes, itàliques i negretes

 

L’orfeneta dels marges

 

ES VENEN IDEES A L’ENGRÒS I AL DETALL

 

diversifica tu diseño: arrímate a un poeta.

 

SE FABRICAN TODA CLASE DE IDEAS EN SERIE O EN BROMA

 

Pon un poeta en tu salón-comedor, vas a rimar!

 

- llibres, -llibres... ens han birlat!

 

+ sans són els balcons que ikea

 

més val una alosa al plat que una perdiu violant

 

més val un pardal que bosc de gàbia

 

més val perdre cent amos que un consum

 

vale más maña a la fuerza

 

un prefacio está antes de empezar a leer

 

Por favor, no sigan leyendo.

 

mosques a la pintura, molèstia superficial

 

art per a una transformació social i econòmica

 

l’enterrament de la sardana

 

això entrarà als anals de la literatura

 

MADRID D.F.

 

algú ens hauria d’haver demanat el consentiment

 

els meus pares van votar que no

 

Qui espera, espora. D’aquí ve esporàdic.

 

tenim uns editors que ni fan bons llibres ni fan negoci

 

els arrepleguin combregats

 

al fossar de les cireres no s’hi enterra cap piñol

 

n’hi per llogar-hi marines

 

Si plou, no et mullis gaire.

 

N’hi ha que riuen per tot.

 

La Santa Esquina

 

Okupa tu coño y resiste!

 

Semàntica Focs

 

Nosaltres hem d’anar de fins

 

S’entenia bé amb tothom una miqueta.

 

Ens trobarem a l’oftalmòleg

 

dur de canònic

 

se despachan a sustos

 

+ llibres, - sexe

 

de mira’m i no em moquis

 

Jo en tinc prou amb mi mateix

 

No me toques la foral

 

+ pakis - guiris

 

més putes i menys Ramonetes

 

ANO
PROVINCI
ANO
CAPITALI

 

Quien con niños se acuesta amanece más temprano

 

Eutanàsia Segura Obligatòria

 

LEJÍA LEJÍA... (Eco)

 

Al pan pan muerto

 

No em toquis la coral

 

Lección Cóndor

 

la poseía... una mierda

 

la poseía: una miedra

 

Val més jeure que anar-ho a veure

 

a cor cargols

 

nicotina, ni sin ti

 

solitarietat internacional

 

Roda el món i no tornis

 

Paradero racional

 

el reis són els pares del príncep

 

La casa de la Pedrera

 

- fira + figa

 

Qui la fa no se la queda

 

Sombra aquí y sombra allá, muy oscuro

 

la galllina dels ous torts

 

Cap de turc comunitari

 

Són un matrimoni de continència

 

Tot el que puja tard o d’hora està més amunt.

 

Cenado, y con grueso.

 

NO ABUSIS DE LES GROGUES

 

Dale, que es del Ayuntamiento!

 

Un muro que te lo pisas

 

República Democràtica del Tongo

 

Crec que estic en contra

 

Ahogar, dulce ahogar

 

Sindicato Cindy Lauper

 

Dice ño

 

Canònic amanit

 

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

´ puaj! ecs!, altaió + escoffet + pedrals 05 (3 shows: reus, san sebastian de los reyes, barcelona)